Estimada Miss Dickinson,
Sap, avui m'he trobat, per casualitat, un pardal, i he pensat en vostè. L'he vist com s'enfilava per la tija d'unes males herbes fent saltirons, i com girava el cap amb aquella gràcia que tenen els ocells, i l'he estat observant una estona, fins que ell també m'ha vist a mi, m'ha clavat una mirada amb els seus ullets negres i se n'ha anat volant. Que pensés a l'acte en el seu poema 328 ("A Bird came down the walk - He did not know I saw - ...") era pràcticament inevitable, però no puc imaginar-me cap altra situació en què les seves paraules em vinguin al cap tan naturalment com si fossin meves -- i espero que no s'ofengui.
Veurà, és que vostè i jo no tenim gairebé res en comú. Jo diria que vostè s'assembla més al pardal que a mi, i és per això que tot el que puc fer és observar-la: contenir la respiració mentre vostè respira a plens pulmons, fins que acabi alçant el vol cap a llocs on jo no pugui seguir-la. I sí, és probable que abans de fer-ho també em dirigeixi una mirada inquisidora. L'admiro profundament, i potser també l'envejo, però no puc entendre-la -- no sóc ni prou salvatge ni prou lliure.
Malgrat tot, estic convençuda que jo encara estaria més lluny de l'aire enllà si no fos perquè vostè en tornava de tant en tant amb paraules al bec, i és per això que ara també intento fer servir paraules per expressar-li l'agraïment que m'inspira. Sóc conscient que aquest també és més el seu medi que el meu, però també sé que, en el fons, vostè sí que m'entén a mi -- fins i tot si, potser, em compadeix una mica.
Espero, doncs, que sigui on sigui segueixi tenint un bell viatge.
Respectuosament,
- Núria -
Sap, avui m'he trobat, per casualitat, un pardal, i he pensat en vostè. L'he vist com s'enfilava per la tija d'unes males herbes fent saltirons, i com girava el cap amb aquella gràcia que tenen els ocells, i l'he estat observant una estona, fins que ell també m'ha vist a mi, m'ha clavat una mirada amb els seus ullets negres i se n'ha anat volant. Que pensés a l'acte en el seu poema 328 ("A Bird came down the walk - He did not know I saw - ...") era pràcticament inevitable, però no puc imaginar-me cap altra situació en què les seves paraules em vinguin al cap tan naturalment com si fossin meves -- i espero que no s'ofengui.
Veurà, és que vostè i jo no tenim gairebé res en comú. Jo diria que vostè s'assembla més al pardal que a mi, i és per això que tot el que puc fer és observar-la: contenir la respiració mentre vostè respira a plens pulmons, fins que acabi alçant el vol cap a llocs on jo no pugui seguir-la. I sí, és probable que abans de fer-ho també em dirigeixi una mirada inquisidora. L'admiro profundament, i potser també l'envejo, però no puc entendre-la -- no sóc ni prou salvatge ni prou lliure.
Malgrat tot, estic convençuda que jo encara estaria més lluny de l'aire enllà si no fos perquè vostè en tornava de tant en tant amb paraules al bec, i és per això que ara també intento fer servir paraules per expressar-li l'agraïment que m'inspira. Sóc conscient que aquest també és més el seu medi que el meu, però també sé que, en el fons, vostè sí que m'entén a mi -- fins i tot si, potser, em compadeix una mica.
Espero, doncs, que sigui on sigui segueixi tenint un bell viatge.
Respectuosament,
- Núria -
