dimarts, 24 d’abril del 2012

Odi profanum vulgus


- Era una persona tan pedant, tan pedant, que es va desmaiar al primer acte d'"Hernani" perquè no estava escrit en alexandrins.

- Era tan, tan pedant, que s'havia llegit tots els llibres de Harry Potter en llatí.

- I era una persona tan, tan pedant, que es va negar a llegir Harry Potter, fins i tot en llatí.

- Era tan pedant, tan pedant, que l'entretenia de veritat el cinema experimental.

- Era tan, tan pedant, que tenia malsons on sortia l'edició de Bernard de Fallois de "Les plaisirs et les jours".

- Era tan, tan pedant, que es va llegir "El Quijote" als sis anys i li va semblar una mala traducció de l'anglès.

- Era tan, tan pedant, que va menysprear-me immediatament per haver robat l'afirmació anterior a Borges.

- Era una persona tan, tan pedant, que si feia servir paraules de menys de cinc síl·labes s'havia d'injectar antihistamínics.

- Era tan pedant, tan pedant, que es negava a llegir Shakespeare perquè sempre escrivia el seu nom amb una ortografia diferent.

- Era una persona tan, tan pedant, que la pedanteria el va fer inflar fins que va explotar i totes les seves vísceres van quedar escampades pel terra ple de sang.

- I era tan, tan pedant, que no va trobar cap mena de gràcia a l'escena anterior.

- Era tan pedant, tan pedant, que mai no havia aconseguit entendre el significat de la paraula "pedant".

- Era una persona tan, tan pedant, que en comptes de dir "fàcil" deia "Finnegan's Wake".

- Era tan pedant, tan pedant, que trobava infinitament més divertit escriure una llista sobre súmmums de la pedanteria que sortir de festa i emborratxar-se... UPS.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada