Dedicat tímidament a l'admirat Michel de Montaigne.
- No em retragueu, si me'n retiro,
que no estimo el món que m'envolta!
Heu de saber que de tant com l'admiro
essent com és, injust i poca-solta,
però malgrat tot, ple de bellesa,
jo he volgut contemplar-lo tot sencer:
captar-ne amb estupor cada niciesa,
estudiar molt, acumular tot el saber...
Però sobretot, viure la meravella plena
que pot oferir-me cada instant.
Pensar la vida, la mort, la joia i la pena,
pensar l'ésser humà, que és tan gran,
i feliç anar afegint anys a l'esquena,
i feliç anar-me fent vell tot pensant.
Per això he dedicat la meva vida
a erigir una torre de llibres antics:
me l'he anat construint a mida
i hi visc sol, però entre amics.
I no m'allunya del món, sinó al revés!
Jo des de dalt puc esguardar ple d'emoció
com n'és d'ample l'ample món, i encara més:
puc albirar allò tan commovedor,
allò que hi ha camps a través...
El perquè que s'amaga darrere l'horitzó.
