dimecres, 5 de gener del 2011

Una tira que dibuixaré el dia que sàpiga dibuixar

---

Una sala d'estar qualsevol, on tot respira tranquil·litat i pau domèstica. El pare llegeix el diari, la mare està absorta en un llibre.

El nen se'ls planta al davant amb ferrenya determinació.

- Us he de fer una pregunta.

El pare i la mare es miren. La pau domèstica ha estat substituïda per un clima de lleugera tensió, el llibre i el diari abandonats sobre les respectives faldes.

- És que fa temps que ho vull saber, i ningú no m'ho sap contestar...

El pare i la mare es dirigeixen una mirada alarmada.

- ...ni l'avi, ni l'àvia, ni el tiet, ni la senyoreta... I JO HO VULL SABER!

El nen encreua els braços amb un posat obstinat. El pare i la mare saben que no pararà fins que obtingui una resposta satisfactòria. Sempre havien temut aquest moment, i ara que ja ha arribat els sembla que encara no estan preparats per enfrontar-s'hi...

- Pare, mare... Què és, la postmodernitat?!

---